La game jam de la Diada de Sant Jordi.
Descobreix més sobre nosaltres a les nostres xarxes!
Per ajudar a pensar en el tema de la game jam, us deixem aquí escrita una de les moltes versions que es poden explicar de la llegenda de Sant Jordi, la princesa i el drac, que us animem a reinterpretar i resignificar tant com volgueu.
Temps era temps, entre serres i turons, hi havia una vila (alguns diuen que era Montblanc!) on els seus habitants vivien atemorits per un drac que es cruspia el bestiar i enverinava aquells que se li acostaven amb el seu alè pudent.
Els vilatans vivien confinats rere les muralles i no gosaven allunyar-se del poble, mentre entregaven animals al monstre per atipar-lo i que no s’enfurismés. Però un dia el drac va engolir l’últim animal que li podien oferir i llavors els habitants humans del poble van pactar que farien un sorteig diari per escollir la persona que seria devorada per calmar la fera.
Per desgràcia de la noia, la primera escollida va ser la princesa, i així va ser com la donzella, compromesa amb el pacte que havien realitzat, acceptà el seu destí. El rei, desconsolat per la sort de la seva filla, va convocar d’urgència a tots aquells que poguessin donar mort al monstre, en un últim intent de salvar la princesa.
A trenc d’alba, la noia travessà la frontera del poble per dirigir-se a la cova, on sabia que l’esperava una mort segura. Però quan s’apropava al cau del drac, va aparèixer d’una revolada un cavall blanc al galop i muntat, un cavaller d’armadura lluent. La princesa va intentar fer entrar en raó l’home i convèncer-lo perquè no s’enfrontés a la bèstia, però ell estava decidit a intentar-ho tot i el perill.
Així es va dirigir cap a l’amagatall, del que en va sortir un drac furiós que treia foc i fum per la boca, i que es va abraonar sobre ell. Enmig del combat aferrissat, el cavaller li va clavar la llança d’una estocada directa al cor, i el drac va caure desplomat a terra amb un cop sec. De la ferida al pit del monstre abatut, va començar a brollar un raig de sang que, en arribar a terra, va fer néixer un roser. De la sang vessada hi van florir roses d’un vermell profund i el cavaller en va collir la més formosa i la va obsequiar a la princesa.
La noia, que havia quedat parada amb el gir que havia donat el seu destí, va intentar parlar amb l’estrany que havia donat mort al drac, però l’home, que ja havia complert el seu deure, li va dir que havia de partir. I així tot d’una com havia aparegut, va marxar pel mateix camí pel qual havia arribat. Vet aquí com la princesa va tornar sana i estàlvia al seu poble, on els vilatans la van rebre amb crits de joia i d’alegria de saber-se alliberats de la maledicció del drac.
Américo @Americolega | Ari @WomenVideogames | Laia @laialan36
Paco @_thisIsPJ | Víctor @VictorRubioMat
🎨 Cartell dissenyat per: NIGHTFRAMES